evacuar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 malbaratador balafiador dilapidador despenedor pròdig gastador, que gasta en excés, encara que no sigui per coses inútils. despececo despecegador dissipador 2 Ésser malgastador: Tenir les mans foradades. Tenir la butxaca foradada. Cagar (molt) gras. Ésser un afonacases. Manuel Franquesa i [...]

per quatre parts(Alc.) no menjar per no cagar(Alc.) no donar ni de la merda que caga(Alc.) Ant. Pròdig. Rumbós. Dissipador. Desprès. Liberal. Despecec. 2 m. i f. garrepa arraix cagadur cagamiques cagalatxa avariciós. És un avariciós. rata. Aquell és un rata: no et donarà res. escanya-rals [...]

carbonada o meconi, el primer de l'infant tot just nat. anar fluix de ventre, evacuar massa sovint. escagassar-se, debilitar-se per un excés d'evacuacions. escagarrinar-se, cagar-se de por. cagar. És l'expressió pròpia, però gastada per l'ús i considerada indecent. excretar Manuel Franquesa i [...]

(acció, costum) ésser més vell que la tinya (o que el mal pa) ésser més vell que escopir (o pixar) a terra ésser més vell que cagar ajupit Cp. reescalfat (fig.): que ja no és nou, dit d'una idea, d'una opinió, etc., rònec 3 m. i f. Persona vella. gueto(fam.) jaio jaio iaio vellard ancià [...]